Més Matadepera

Els noms dels carrers de Matadepera

Amics, amigues, sóc Espelt Rabassa de Casals. De ben segur que alguns de vosaltres em recordareu. Com ja us he dit en alguna ocasió, tinc moltes amistats i, per aquestes festes de Nadal, una d’elles, de nom Enclàt Or, ha vingut a Matadepera per passar uns dies a casa meva. Sabeu que a mi m’agrada molt la musica i caminar pel bosc. L’Enclàt, però, també molt caminador, prefereix fer-ho pels carrers dels pobles. Així és que em va dir que aquests dies que estava per aquí li agradaria molt recórrer amb mi, tots els de Matadepera. Li vaig dir que de carrers n’hi havia molts i que ens havíem de posar sense perdre temps a planificar els recorreguts a peu durant la seva estada al poble. Vam decidir començar  pel centre històric i continuar per les urbanitzacions de Les Pedritxes, Can Prat, Cavall Bernat, Pla de Sant Llorenç, Sant Llorenç dels Pins, Can Torrella, Can Robert, Can Solà del Racó... (això no s’acabava mai...... hi havia molta feina a fer).
 
A les vuit del matí del primer dia, em vaig posar el barret estrella, vaig agafar el meu bastó semicorxera, uns entrepans per quan tinguéssim gana, ens vam abrigar i ens vam calçar unes botes per caminar. El recorregut era llarg i ens portaria moltes hores. Sortint de casa, trobem l’avinguda de Mossèn Batlle, agafem Àngel Guimerà, Pompeu Fabra, Venceslau Guadall, anem cap a Pere Raurell, Agustí Escuder, seguim per Josep Pla, donem la volta per poeta Maragall, anem cap a Narcís Monturiol, tornem a trobar Guimerà, passem pel carrer de Gaudí, arribem a Josep Valls, carrer de Sant Llorenç, carrer de Ramon Mias, girem cap al carrer Sant Joan, girem per Ricard Marlet, Sant Quirze, arribem a Sant Jaume, carrer Josep Porcar, Sant Isidre, Balmes i descansem una estona al camp esportiu municipal. Només era el començament i encara ens quedava molt. Vam acabar fen tot el centre històric i quan vam tornar a casa era ja de nit. Així, companys, vam seguir tots els dies. Els vam recórrer tots: carrers, places, passatges, avingudes, ponts, carreteres, parc... No ens vam deixar cap.
 
El dia en què l’Enclàt havia de marxar, després d’esmorzar, em va comentar que havia gaudit molt de passejar amb mi per tots els carrers de Matadepera i mirant la seva llibreta on s’ho havia apuntat tot, em va dir una cosa que em va deixar corprès: “Has observat que hi ha 70 carrers dedicats a homes i només 5 a les dones? Crec que és una desproporció preocupant...” Ens vam acomiadar i vaig adornar-me’n que allò que m’havia dit em deixava una sensació de tristesa. Com era possible que el meu estimat poble no tingués en compte a les dones per dedicar-hi carrers?
Reflexionem-hi!

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament