Entrevista a Joan Tardà i Coma: "La mobilització ho és tot"

Què és el més destacat de l’activitat política dels republicans a Madrid en aquesta legislatura? 
 
Nosaltres en aquesta legislatura hem fonamentat la nostra acció política en base a quatre pilars. En primer lloc, ser terminal del Govern de Catalunya en tot allò que abasta el procés endegat, la qual cosa ha comportat el compromís, reeixit altrament , de col.laborar estretament amb els companys del PDCAT. En segon lloc, oposar-nos a la política retrògrada del govern espanyol, tant pel que fa a les actuacions fiscals com socials. En tercer lloc, defensa dels interessos de la ciutadania del País Valencià i les Illes. I finalment, bo i atenent als nostres principis internacionalistes, col.laborar amb les esquerres espanyoles reclamant-los alhora reciprocitat. 
 
Les teves intervencions a Madrid solen estar farcides de mencions a intel.lectuals espanyols del segle XIX i XX i t’expliques de forma molt entenedora i sense subterfugis, com et responen els companys d’hemicicle del PP quan ja no hi ha càmeres davant? 
 
El republicanisme català a Madrid s’ha sabut guanyar el prestigi i el respecte de les forces polítiques. De totes, també el de les més conservadores, en base a dos factors que s’han mantingut en el temps. Un, la coherència ideològica. Dit en altres paraules, no pretendre ser més d’esquerres del que som ni més independentistes del que sempre hem esta., però ser honradament i fins a les últimes conseqüències fidels al que som.  L’altre, no haver tingut mai por a la feina. 
 
 
El tàndem Rufián-Tardà, com el valores?
 
Per a mi és un goig poder ser company seu. Valoro molt la convicció amb què viu el posicionament polític i l’actitud valenta que manté. I, tenint en compte que pertany a una generació, la dels meus fills, sento una profunda admiració pel seu desacomplexament i per la seva capacitat de transmetre les idees de manera tan eficient. Com a ensenyant de llengua catalana des de 1975, em sento orgullós que sigui l’expressió d’una generació filla de la immersió lingüística, fill de classe obrera i orgullós de ser-ne i reflex de la Catalunya per la que hem lluitat. 
 
 
Estem en un moment clau per aconseguir la independència, tenim uns polítics implicats, alguns ja inhabilitats, d’altres perseguits, sentiu que el poble us acompanya? És cert que no esteu sols?
 
Mai no havíem tingut les eines per assolir la República. Per primera vegada en la història de Catalunya les tenim. Majoria parlamentària, Govern compromès a complir el mandat democràtic i majoria social favorable a decidir el futur del país a través d’un referèndum. Només podríem fracassar per incompetència nostra o per acovardiment i aquest escenari no es donarà perquè som gent fidel al poble. La ciutadania respondrà sempre i quan els nostres governant estiguin disposats a arribar fins al final. A la catalana, cívicament i democràtica, però fins al final. De fet, si som on so és perquè el poble va decidir mobilitzar-se fart i tip de veure com l’estat del benestar que tan havia costat de bastir s’enfonsa. Hem de tenir clar que la independència només paga la pena si ens ha de permetre un escenari en què sigui possible repartir de manera diferent la riquesa a fi de garantir una vida digna als fills de la República i, alhora, poder construir una democràcia d’excel·lència que permeti encarar els reptes del segle XXI. Es a dir, una democràcia participativa, en què no hi càpiga la corrupció, que no estigui sotmesa als poder financers. República per poder viure en una societat més justa i més lliure. I  contribuir, alhora, des de la nostra petita república a millorar el món, també. Per a nosaltres, que no som nacionalistes, en aquests objectius rau bàsicament el perquè de la República. 
 
 
La mobilització de tots els independentistes ha estat, és i serà imprescindible per assolir la Independència?
 
La mobilització ho és tot i haurem d’estar disposats a mantenir-la perquè ens ho posaran molt difícil. Desgraciadament, el govern espanyol ha optat per la resposta autoritària. Cal i caldrà fer costat al President Puigdemont, al vicepresident  Junqueras i a tot el Govern. 
 
 
Concebs que finalment no poguem dur a terme el Referèndum sobre la Independència, el proper 1 d’octubre?
 
Guanyar el referèndum és molt important, però encara hi ha quelcom més important, fer-lo. Perquè un poble que conquereix el Dret a Decidir i l’exerceix mai no és un poble derrotat. Obrirem els col·legis electorals i el poble decidirà. El vot d’un català que votarà sí val el mateix que el vot d’un català que votarà no i res mai no serà igual. Guanyi el sí o guanyi el no. 
 
 
I si inhabiliten el President Puigdemont o el Vicepresident Junqueras, què passarà?
 
Aleshores, el Parlament de Catalunya, dipositari de la voluntat de la ciutadania de Catlaunya, haurà de pronunciar-se. 



Redacció BUTLLETÍ MÉSMATADEPERA
ERC Matadepera