Ignomínia espanyola

Hi ha dues dates assenyalades a la història recent de Catalunya: el 18 de juny de 2006 i l’1 d’octubre de 2017, onze anys de diferència entre les dues. El 2006 vam celebrar un referèndum previst expressament a la legislació espanyola, aquell que havia de servir per aprovar l’Estatut de Catalunya, propiciat pel President Maragall. El 2017 vam celebrar un referèndum d’autodeterminació, mil vegades demanat a Madrid i mil vegades rebutjat per Madrid; el mateix que va ser declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, sense que constés al Codi penal espanyol que pel fet de celebrar-lo, organitzar-lo o participar-hi es cometés cap delicte. Si pensem en la legitimitat dels resultats d’ambdós referèndums, està clar que cap dels seus resultats ha estat respectat. És més, en el seu lloc, des de l’estat espanyol, s’ha preferit fer ús del sistema judicial per reprimir i intentar aturar les ànsies del poble català de governar-se per sí mateix. Al fer-ho, el sistema judicial espanyol, malgrat la força de la seva repressió, ha començat a mostrar també les seves contradiccions. Fa ja tres llargs i penosos mesos que hi ha a presó preventiva els nostres Vicepresident i Conseller d’Interior. I dos conciutadans honorables, el Jordi Cuixart i el Jordi Sánchez. Per a cap d’ells, ni drets fonamentals ni principis de legalitat, defensa o proporcionalitat, ni presumpció d’innocència, ni tutela judicial efectiva; tot s’ha esberlat en ares a la unitat d’Espanya. Estem veient com la inseguretat jurídica campa lliure més que mai. I alguns tenien por perquè deien no saber sobre quin dret es faria efectiva una República Catalana… Els mateixos que ara callen com si res davant la ignomínia que vivim. 

Secció local de Matadepera