Més Matadepera
  • mésMATADEPERA núm. 3

    mésMATADEPERA 3

    I ja en van tres, tres butlletins que us hem fet arribar a les bústies mataperenques, per tal que no us perdeu el que tenim a dir del que passa a Matadepera i a Catalunya. Perquè volem estar en contacte amb tots vosaltres i amb la realitat del poble i del país.  Desitgem que sigui del vostre interès i que no dubteu a contactar-nos per a qualsevol suggeriment o qüestió. Equip del mésMATADEPERA. Secció local d'Esquerra. 

  • Futur

    Lluita Les accions directes de protesta pacífica i desobediència civil massiva promogudes pels Comitès de Defensa de la República (CDR) han pres, els darrers mesos, força rellevància i han estat capdavanteres de les manifestacions periòdiques al carrer. Paral·lelament al desenvolupament d’aquestes accions, els mitjans de comunicació espanyols, en connivència amb les forces policials de l’Estat, han endegat una campanya de difusió de calumnies i mentides amb la finalitat de promoure el rebuig de la ciutadania i la criminalització d’aquests Comitès, creant així un marc amb el qual es pretén justificar la seva persecució i legitimar la seva repressió política i judicial.

  • Persistim, sempre!

    Exigim la llibertat dels presos polítics! Una vegada més, centenars de milers de ciutadans ens hem manifestat pels carrers de Barcelona per reivindicar la llibertat dels nostres presos amb el crits de “LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS”, “PELS DRETS I LES LLIBERTATS”, “PER LA DEMOCRÀCIA I LA COHESIÓ SOCIAL” i “US VOLEM A CASA!”. La manifestació del 15 d’abril ha estat una manifestació cívica i pacífica. Hem tornat a mostrar al món que la nostra via cap a la independència ha estat i és un exemple de dignitat col·lectiva i de pacifisme.

  • La discriminació de gènere

    El dia 8 de març vam viure una jornada de movilitzacions diverses per a reivindicar la igualtat de drets entre homes i dones, amb un èxit d’assistència sense precedents, que va posar de relleu una vegada més la gravetat de la situació, i va aportar novament molts elements per a reflexionar-hi. S’hi denunciaven les diferències salarials, l’assetjament sexual, i la violència de gènere, entre d’altres aspectes. De fet, al llarg dels anys s’ha demostrat que l’existència de lleis i disposicions legals ja vigents sovint no garanteix la solució a moltes d’aquestes reivindicacions, atès que, per a que siguin eficaces, cal aplicar-les amb fermesa i continuïtat, cosa que, atesos els resultats obtinguts fins ara, és evident que no s’està portant a terme.

  • Ignomínia espanyola

    Hi ha dues dates assenyalades a la història recent de Catalunya: el 18 de juny de 2006 i l’1 d’octubre de 2017, onze anys de diferència entre les dues. El 2006 vam celebrar un referèndum previst expressament a la legislació espanyola, aquell que havia de servir per aprovar l’Estatut de Catalunya, propiciat pel President Maragall. El 2017 vam celebrar un referèndum d’autodeterminació, mil vegades demanat a Madrid i mil vegades rebutjat per Madrid; el mateix que va ser declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, sense que constés al Codi penal espanyol que pel fet de celebrar-lo, organitzar-lo o participar-hi es cometés cap delicte.

  • Futur esperançador

    A la columna de la gaseta del mes passat parlàvem dels resultats de les eleccions del 21D, imposades pel govern espanyol, i dels objectius que ens havíem fixat una vegada recuperat el nostre Parlament i el nostre Govern. Dèiem que ens havíem de fixar com a prioritats la immediata retirada de l’article 155 i, en conseqüència, la recuperació de les nostres institucions, i l’alliberament dels presos polítics.   Segons l’acord del Senat espanyol, l’aplicació del 155 no hauria d’anar més enllà de la constitució del nou Govern de la Generalitat.

  • Compromís amb la República

    Quan M. Rajoy va decidir cessar el govern legítim de Catalunya, aplicar l’article 155 i convocar unes eleccions il·legítimes el 21D, poc es pensava que el poble català, majoritàriament, tornaria a fer confiança a l’independentisme i que la seva estratègia de la por no tindria efecte sobre una ciutadania decidida a construir el seu propi futur cívicament i pacífica.   I es que, malgrat la brutalitat policial del l’1 d’octubre orquestrada des del govern del PP, amb el suport de C’s i la vergonyosa complicitat dels socialistes per tal d’impedir a qualsevol preu que el poble pogués expressar lliurement el seu dret a decidir, hem guanyat.

  • Llibertat Presos Polítics

    Ho dèiem ara fa un mes, en Jordi Sànchez, en Jordi Cuixart, el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers del Govern de Catalunya Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Meritxell Borràs i Carles Mundó estan empresonats. El president Carles Puigdemont, i la resta del govern a l’exili, forçats a preservar la institució. És un moment, doncs, d’una gravetat immensa, en unes condicions que no havíem vist des del franquisme. Els vuit membres del govern de Catalunya, no van ingressar a la presó per haver comès cap delicte.

  • L’escola pública catalana i el tractament de les llengües

    Corren temps difícils. En aquestes dates en que Catalunya està en el punt de mira del món; dies en que el termes pres polític i repressió adquireixen una proximitat absolutament dolorosa; en aquesta marea de forces ideològicament confrontades que ens arrossega i engull, se senten veus, de tots els colors polítics, que pretenen influir en les nostres opinions, actuacions i estats d’ànim. El govern del PP ja fa anys que s’ha fixat l’objectiu de restrènyer la nostra capacitat d’autogovern sobretot en matèria de seguretat, educació i sanitat.

  • Hem votat: som poble i país

    A Madrid, el divendres abans de votar encara van suspendre l’impost sobre els béns improductius, no n’havien tingut prou intervenint econòmicament la Generalitat, dies abans. Sobretot calia humiliar-nos fins el final, i com ja havia anunciat el mateix Rajoy amb els famosos “males mayores” després de la concentració davant la Conselleria d’Economia a Barcelona, avui, l’endemà de votar en referèndum, hi ha més de 800 persones ferides arran de l’actuació dels cossos policials espanyols i destrosses repartides per tot el territori català.

  • Entrevista a Joan Tardà i Coma: "La mobilització ho és tot"

    Què és el més destacat de l’activitat política dels republicans a Madrid en aquesta legislatura?    Nosaltres en aquesta legislatura hem fonamentat la nostra acció política en base a quatre pilars. En primer lloc, ser terminal del Govern de Catalunya en tot allò que abasta el procés endegat, la qual cosa ha comportat el compromís, reeixit altrament , de col.laborar estretament amb els companys del PDCAT. En segon lloc, oposar-nos a la política retrògrada del govern espanyol, tant pel que fa a les actuacions fiscals com socials.

  • No tenim por

    Benvolguts conciutadans: Quan llegiu aquesta columna a la Gaseta de setembre, encara tindrem al cap i al cor el terrible atemptat terrorista del 17 d’agost a Barcelona i a Cambrils. Des d’aquesta tribuna mensual, el militants i amics d’Esquerra Republicana de Matadepera condemnem sense pal·liatius les accions terroristes i oferim tot l’escalf i el nostre condol als familiars i amics de les víctimes i els ferits. Estem fermament compromesos amb la lluita per un món on prevalguin la justícia i la pau i no defallirem en combatre la barbàrie del terrorisme.

  • Compromís històric

    Cap societat, cap govern, cap Estat pot negar que els últims set anys el poble de Catalunya ha demostrat la seva vocació democràtica sortint al carrer per a manifestar-se pacíficament i massiva tot reclamant un dret que històricament li correspon: el dret a decidir el seu futur com a nació. Durant aquest període, s’ha configurat una amplia majoria social amb una sòlida consciència política i una decidida capacitat organitzativa que ha definit el camí que conduirà a l’assoliment del seu destí.

  • La política i l'ètica

    El passat 29 de maig, en compliment del mandat previst en l’article 55.3 de la Llei 19/2014 de 29 desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el Ple de l’Ajuntament de Matadepera va aprovar per unanimitat el “Codi de conducta dels alts càrrecs dels ens locals” i la constitució d’una comissió informativa de caràcter permanent denominada “Comissió del codi de conducta dels càrrecs electes”. Ambdues qüestions, fruit del conveni de la Xarxa de Governs Transparent de Catalunya (XGTC), integrada per la Generalitat, les diputacions catalanes, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya i el Consorci Administració Oberta de Catalunya, tenen una importància cabdal perquè la vida política del nostre país transcorri d’acord amb uns principis ètics d’obligada observació i compliment.

  • Votarem SÍ. Guanyarem.

      La Constitució espanyola del 1978 i les institucions polítiques que la defensen no han reconegut mai els elements essencials d’una democràcia: la diversitat i el pluralisme polítics i el dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur. És per això que els catalans hem emprès amb decisió el camí cap a la construcció d’un nou Estat que respecti la identitat nacional i defensi els interessos comuns, els drets democràtics, lingüístics, laborals, econòmics, culturals i socials, que inverteixi els recursos públics en millorar la sanitat, l’ensenyament i les infraestructures, que lluiti contra la pobresa energètica.