Més Matadepera
  • Ignomínia espanyola

    Hi ha dues dates assenyalades a la història recent de Catalunya: el 18 de juny de 2006 i l’1 d’octubre de 2017, onze anys de diferència entre les dues. El 2006 vam celebrar un referèndum previst expressament a la legislació espanyola, aquell que havia de servir per aprovar l’Estatut de Catalunya, propiciat pel President Maragall. El 2017 vam celebrar un referèndum d’autodeterminació, mil vegades demanat a Madrid i mil vegades rebutjat per Madrid; el mateix que va ser declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, sense que constés al Codi penal espanyol que pel fet de celebrar-lo, organitzar-lo o participar-hi es cometés cap delicte.

  • Llibertat Presos Polítics

    Ho dèiem ara fa un mes, en Jordi Sànchez, en Jordi Cuixart, el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers del Govern de Catalunya Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Meritxell Borràs i Carles Mundó estan empresonats. El president Carles Puigdemont, i la resta del govern a l’exili, forçats a preservar la institució. És un moment, doncs, d’una gravetat immensa, en unes condicions que no havíem vist des del franquisme. Els vuit membres del govern de Catalunya, no van ingressar a la presó per haver comès cap delicte.

  • No tenim por

    Benvolguts conciutadans: Quan llegiu aquesta columna a la Gaseta de setembre, encara tindrem al cap i al cor el terrible atemptat terrorista del 17 d’agost a Barcelona i a Cambrils. Des d’aquesta tribuna mensual, el militants i amics d’Esquerra Republicana de Matadepera condemnem sense pal·liatius les accions terroristes i oferim tot l’escalf i el nostre condol als familiars i amics de les víctimes i els ferits. Estem fermament compromesos amb la lluita per un món on prevalguin la justícia i la pau i no defallirem en combatre la barbàrie del terrorisme.

  • Votarem SÍ. Guanyarem.

      La Constitució espanyola del 1978 i les institucions polítiques que la defensen no han reconegut mai els elements essencials d’una democràcia: la diversitat i el pluralisme polítics i el dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur. És per això que els catalans hem emprès amb decisió el camí cap a la construcció d’un nou Estat que respecti la identitat nacional i defensi els interessos comuns, els drets democràtics, lingüístics, laborals, econòmics, culturals i socials, que inverteixi els recursos públics en millorar la sanitat, l’ensenyament i les infraestructures, que lluiti contra la pobresa energètica.