L'auditori
Mmm, amics, amigues... Em presento. El meu nom és EspeltRabassa de Casals, no sóc molt alt ni baix, ni rosset ni moreno, tinc els ulls petitets i la boca rodona, un xic tímid, sempre porto samarretes de ralles i un bastonet per quan vaig al bosc. Diuen que he nascut amb estrella i la meva mare me’n va posar una al cap com a barret, sempre el porto, diu que li recorda les estrelles que hi ha al cel.
Tinc molts amics, a alguns els hi agraden les arts escèniques, altres l’art literari, també en tinc que els hi agrada la literatura i la poesia, les arts plàstiques i les visuals. A mi el que més m’agrada son les arts escèniques, sobre tot la música i la música sempre m’acompanya, sempre està a dins meu, és constant i la meva millor amiga. Però sabeu...Estic trist, sí, sí. Molt trist...I decebut, us ho explico.
Jo visc a Matadepera, un municipi de la comarca del Vallès Occidental, als vessants meridionals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, un poble molt bonic, preciós, un poble que m’ha enamorat, pel seu paisatge, per les seves flors, pel seu cel, per les olors , els seus colors... Però estic trist, molt trist perquè no tinc un lloc on sentir música, on pugui sentir més música que la que sento dins meu, on poder-la gaudir, on jo pugui seure ben assegut escoltant una obra musical, on els músics hi càpiguen bé, on el so s’expandeixi en tot el seu esplendor, on l’ànima es pugui eixamplar encara més. Amigues, amics: em falta aquest lloc, em falta un Auditori en el meu poble on pugui gaudir escoltant els sons d’un duet, d’un trio, d’un quartet, d’una coral, d’una orquestra simfònica, que quan a l’estiu es fa el Festival Internacional de Música de Matadepera es pugui fer en un lloc adequat com seria un Auditori digne pel meu poble; m’agradaria que no hagués d’estar gaire més temps trist.
Us haig de deixar, he quedat amb un amic actor que li agrada molt el teatre, una abraçada forta i reflexionem-hi.
Ens trobareu a matadepera@esquerra.org; @ERCMatadepera http://mesmatadepera.esquerrarepublicana.cat/; www.mesmatadepera.es
(Article publicat a la Gaseta de Matadepera el maig de 2016)
Tinc molts amics, a alguns els hi agraden les arts escèniques, altres l’art literari, també en tinc que els hi agrada la literatura i la poesia, les arts plàstiques i les visuals. A mi el que més m’agrada son les arts escèniques, sobre tot la música i la música sempre m’acompanya, sempre està a dins meu, és constant i la meva millor amiga. Però sabeu...Estic trist, sí, sí. Molt trist...I decebut, us ho explico.
Jo visc a Matadepera, un municipi de la comarca del Vallès Occidental, als vessants meridionals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, un poble molt bonic, preciós, un poble que m’ha enamorat, pel seu paisatge, per les seves flors, pel seu cel, per les olors , els seus colors... Però estic trist, molt trist perquè no tinc un lloc on sentir música, on pugui sentir més música que la que sento dins meu, on poder-la gaudir, on jo pugui seure ben assegut escoltant una obra musical, on els músics hi càpiguen bé, on el so s’expandeixi en tot el seu esplendor, on l’ànima es pugui eixamplar encara més. Amigues, amics: em falta aquest lloc, em falta un Auditori en el meu poble on pugui gaudir escoltant els sons d’un duet, d’un trio, d’un quartet, d’una coral, d’una orquestra simfònica, que quan a l’estiu es fa el Festival Internacional de Música de Matadepera es pugui fer en un lloc adequat com seria un Auditori digne pel meu poble; m’agradaria que no hagués d’estar gaire més temps trist.
Us haig de deixar, he quedat amb un amic actor que li agrada molt el teatre, una abraçada forta i reflexionem-hi.
Ens trobareu a matadepera@esquerra.org; @ERCMatadepera http://mesmatadepera.esquerrarepublicana.cat/; www.mesmatadepera.es
(Article publicat a la Gaseta de Matadepera el maig de 2016)