Un superavit que se'n va

| Mario Antonio Pena Zapateria
El passat mes de juliol es va reunir la Comissió Especial de Comptes, òrgan municipal amb caràcter preceptiu integrat per l’Alcaldessa, com a presidenta de la Corporació, i un representat de cada grup municipal. La finalitat d’aquesta reunió era donar a conèixer el tancament de comptes de l’exercici de 2015. A més de la corresponent Memòria explicativa, un exhaustiu informe de més de 260 pàgines, els membres de la Comissió van tenir accés a tota una sèrie de documents importants que reflecteixen la gestió econòmica dels recursos públics. De tota aquesta informació, encara no disponible al Portal de Transparència de la web de l’Ajuntament, ens interessa destacar en aquesta columna els Comptes del Resultat Econòmic-Patrimonial, els quals ens informen que l’exercici 2015 s’ha tancat amb un superavit que, després d’ajustos, se situa en 1.751.018,57 €.
 
L’article 32 de la Ley Orgánica 2/2012 de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera diu que en el cas que la liquidació pressupostària se situï en superàvit, aquest es destinarà a reduir l’endeutament net. Aquesta disposició, que no té en compte la salut financera d’alguns municipis, impedeix que aquest 1,7 milió d’euros es quedi a casa i es pugui destinar a millorar tot allò que sigui millorable. Una vegada més, una norma injusta, nascuda de les magnífiques ments pensants que han governat durant segles l’Estat espanyol, ens obliga a fer una cosa que en el cas del nostre municipi no caldria fer, ja que el nivell d’endeutament suportat és prou acceptable.
 
Sigui com sigui, l’exercici de 2015, com hem dit abans, s’ha tancat amb un “suculent” superavit. Tant, que arriba quasi bé al 14% del total dels ingressos de gestió ordinària. Aquest fet pot tenir moltes lectures. Nosaltres en proposarem dues. La primera tindria un caràcter marcadament triomfalista i estaria, segurament, en consonància amb el tarannà de l’equip de govern municipal; i la segona, ens obligaria a fer una reflexió a partir de les següents preguntes: els ingressos per impostos directes, taxes i preus públics excedeixen les necessitats del municipi?, s’atenen totes les despeses que calen per a millorar la vida dels vilatans?, per què els ingressos i les depeses no s’ajusten mai a allò que diu el pressupost?, s’ingressa més del que es necessita?, es gasta menys del que cal?... Esperem que algú s’interessi en donar-nos algunes respostes.