Dins de les propostes en l’àmbit municipal d’educació per a les eleccions del 2015, en l’apartat de suport a les famílies, ERC proposàvem l’establiment d’un camí /itinerari que anés des de diverses parts del poble a les escoles d’Educació Primària i l’Institut, aportant seguretat a les famílies dels alumnes que van sols des de casa a l’escola. Han passat dos anys i avui podem celebrar que al darrer Ple del passat dilluns 30 de gener l’actual equip de govern va recollir la nostra proposta i ens apuntava que en breu la farà realitat. Amb tot, per tal que no quedi com un pedaç aïllat en el marc educatiu del nostre poble, ens agradaria que la proposta s’emmarqués en el que a nosaltres ens agrada anomenar un Projecte Educatiu de Poble. Un projecte que ens marqui l’horitzó cap on, en matèria educativa, volem anar plegats. En parlarem a bastament en el futur, però malauradament a la columna d’aquest mes no podem defugir un tema que ha aixecat força polseguera.

Parlem de les declaracions més o menys desafortunades que va fer Santi Vidal quan va venir convidat per la nostra formació. Se n’ha parlat molt, i s’han tret de contexte molts comentaris per tal de causar un impacte més gran. En qualsevol cas, no entrarem al detall dels comentaris que han estat objecte de crítica i que ja han estat desmentits pel vicepresident Oriol Junqueras, sinó que volem destacar la rapidesa en l’assumció del “mea culpa” per part de Santi Vidal. Tant de bo tots els polítics assenyalats per comentaris, males pràctiques o activitats fraudolentes d’altres partits deixessin el seu càrrec amb la mateixa celeritat que ho ha fet Vidal. El seu és un exemple de responsabilitat política.