Aquest mes de juliol ens retrobarem amb el Pòdium Matadepera 2018, el cinquè ja. I ho farem en el marc del 38è Fèstival de Música a Matadepera. 38 festivals i 5 pòdiums són números extraordinaris, com és extraordinari que tinguem entitats com la Banda de Matadepera, la Coral (també la de nens), els Amics del teatre (també n’hi ha un de gent gran), les mares de Xarxa, etc. I tot en un context com Matadepera, un poble extraordinari però que no compte amb unes instal·lacions per a gaudir de tota aquesta xarxa de riquesa cultural que es genera al nostre poble. Així, el Pòdium d’enguany (que, per cert, implica també a l’Escola Municipal de Música Frederic Mompou, i que no he citat abans, tot i que al concert de final de curs els pares i mares vam acabar aplaudint d’empeus, perquè no és pròpiament una entitat) un cop més farà palès la necessitat d’un equipament imprescindible en una població privilegiada com Matadepera. I que no s’enganyi l’equip de govern, apostar per la cultura mai suposa un risc, és sempre una inversió. En un municipi com Matadepera hi ha dos grans eixos de cohesió social: l’esport i la cultura. I en cultura anem coixos. El Teatre-Auditori (n’hem de dir així?) fa massa anys que es reclama. Ara que s'apropen eleccions, esperem que el primer acte de propaganda electoral de l’actual equip de govern sigui l’inici de les obres de la seva construcció. Tard, però ho celebrarem.