Per pensar

Per fi arriben les enyorades vacances. Qui més qui menys, gaudirà d’uns merescuts dies de descans disposats a omplir les memòries dels dispositius digitals de mil i un records als quals recórrer al llarg de la resta de l’any.

Des d’aquest petit espai de participació municipal, voldríem animar-vos a aprofitar aquest temps de pausa per a reflexionar sobre altres realitats, realitats crues i descarnades que, des de l’altra banda del Mediterrani fereixen la nostra retina i provoquen dolor al cor, nàusees a la boca de l’estómac, un irracional desig de tapar-se els ulls, les orelles i marxar per a no veure, per a no saber. Costa assumir les atrocitats que estan succeint a persones que legítimament lluiten per salvar les seves vides i les dels seus familiars arriscant-ho tot, fins i tot la vida, per a aconseguir tornar a començar lluny de casa seva. Aquestes penúries i abusos als quals són sotmesos els refugiats i refugiades de països devastats per la guerra, la indefensió que pateixen davant una Unió Europea que es renta les mans mentre fa veure que intenta buscar solucions a l’onada immigratòria ens provoquen un profund malestar, però sovint aquest malestar es veu apaivagat amb raonaments diversos que ens porten a pensar que aquest problema no l’hem provocat nosaltres i que, tot i que ens sap molt greu que tota aquesta gent estiguin passant per aquest infern d’injustícia i mort, no ens correspon a nosaltres solucionar un problema tan greu, tan complexa, tan llunyà...

Sabut és que la Unió Europea està planificant una estratègia per a “fer front” a aquesta nova onada immigratòria en forma d’espais de contenció i retenció. Sabem també que el món dels refugiats s’ha convertit en un lucratiu negoci per a organismes, empreses i pseudo-ONGs. Aquesta Europa dels antics estats vetlla pel bé de tothom o només pel d’uns quants? És ètic que un cap d’estat faci d’intermediari en venda d’armes, mercadejant amb la mort i la desesperació humana? Pensem-hi.

Podem pensar que canviar tanta injustícia és impossible, no ens ho creguem. Vivim en un poble valent i solidari, on fins i tot es va obrir llista d’habitants que oferien una llar als refugiats. Tenim la força i tenim el poder, som molts, cada dia més. Agafem forces aquestes setmanes i tornem decidits a canviar-ho tot, BONES VACANCES!