La República Catalana és l’oportunitat per redissenyar un model territorial més equilibrat que faci dels nostres municipis indrets més habitables i amb millor relació amb l’entorn natural. Un país divers, ben connectat, amb transports públics eficients i amb infraestructures al servei de l’economia productiva. Uns pobles, barris i ciutats on tothom pugui viure amb benestar i tingui l’oportunitat d’accedir a un habitatge digne a preus raonables. La nostra proposta es configura al voltant de quatre aspectes fonamentals que resumim tot seguit.

Primer: l’equilibri territorial i l’ecoeficiència en l’urbanisme. Es tracta de consolidar un model de viles i ciutats compactes, complexes en els seus usos i socialment integradores, amb una protecció estructural dels espais lliures i de connexió ecològica. Amb un repartiment adequat i no redundant d’equipaments, d’infraestructures d’interès general i dels rendiments fiscals de l’activitat econòmica.

Segon: garantir el dret de l’habitatge. Aquest dret és una peça clau de l’Estat del Benestar. La política d’habitatge ha de preveure noves formes de tinença i tendir cap al valor d’ús d’aquest i no només cap al valor d’inversió, fomentant el creixement del parc de lloguer i, especialment, el parc subjecte a algun tipus de protecció pública.

Tercer: una mobilitat de baix impacte ambiental i gran cohesió social. Apostem per una combinació de sistemes de mobilitat, prioritzant els desplaçaments amb transport públic, a peu i en bicicleta a les grans ciutats. Entenem el transport públic com una pota més de l’Estat del Benestar, ja que ha de ser l’eina garant del dret a la mobilitat dels ciutadans.

Quart: Infraestructures sostenibles al servei de l’economia productiva. L’actual dèficit històric d’infraestructures a Catalunya no es podrà pal·liar a curt termini, però si que hi haurà la capacitat de planificar-les amb criteris de rendibilitat socioeconòmica, d’avaluació de l’impacte sobre el desenvolupament econòmic i d’impacte social, territorial i ambiental. La programació de les infraestructures haurà de tenir incidència, en primer lloc, en els grans pols de mobilitat i logística: els ports, els aeroports i el sistema ferroviari.