Des del primer d’octubre del 2017 a Matadepera hem canviat. Quan parlo amb la gent, m’adono que és una sensació compartida perquè allò va ser molt gros, viscut a flor de pell. Aquell cap de setmana va ser tan intens que molts quan ens trobem ho comentem. D’aquells dies que t’emportes a la tomba entre els millors records, em va dir algú no fa tant, perquè va ser molt emocionant. D’aquells dies que a Matadepera vam funcionar com un rellotge, tots vam tenir un paper i vam complir-lo al peu de la lletra.

Sense cap pla preestablert, vam ser capaços d’anar tots a l’una més enllà de les diferències ideològiques. Des dels que van guardar les urnes a casa, en silenci, sense protagonismes i les van portar puntuals al Pavelló de matinada, fins qui va preparar i participar en els cursets d’EnPeuDePau per estar preparats, per si van maldades, perquè «no tinc por». Des de qui va introduir les dades dels votants a la xarxa fins qui va posar el camió davant la porta de vidre «per si vénen». Des de qui va vigilar la Q8 per si el mal que ve d’Almansa s’apropava per Terrassa fins tots els que van fer nit al Pavelló, joves i no tan joves, «perquè d’aquí no ens mouran i votarem». Des de qui va fer cua per votar havent-se llevat ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, fins qui va fer un salt com un guepard emportant-se l’urna pels graons del Pavelló per una falsa alarma. Des dels que van fer guàrdia tot el dia per tot allò que fos necessari, per fer pinya, per ajudar, per donar suport, perquè no podien ni sabien marxar cap a casa mentre les notícies que arribaven d’arreu de Catalunya angoixaven el més tranquil, fins totes les persones que van estar a les meses desinteressadament o fent recompte. Des dels que reunits a les bambolines del Pavelló, trucaven, consultaven, decidien quin era el següent pas fins qui va celebrar haver votat sent negra nit. Totes i tots vam sumar.

Va ser una gran lliçó del que som capaços com a catalans i com a matadeperenques. A Matadepera vam canviar perquè vam saber ser un sol poble, no ens van aturar, vam persistir, vam votar i ens en vam sortir. Vam fer de l’1 d’octubre una data històrica que com a poble ens va fer adonar-nos del què som capaços. Perquè si ho vam fer un cop, ho podem tornar a fer. Tenim per davant un repte complexe que ens obliga i obligarà a continuar sumant, a continuar demostrant que som un sol poble malgrat les nostres diferents i legítimes posicions ideològiques, ens obliga i obligarà a fer de la nostra causa una defensa fèrria dels drets humans de les catalanes i catalans, una defensa fèrria de la nostra democràcia, defensa que cal exportar a qualsevol racó de món. S’hi estan esmerçant molts esforços per tal que això sigui així, hi ha molta gent treballant-hi des de tots els àmbits, també el del voluntariat o el dels cdrs, hi ha presos i preses polítics i exiliats des de fa masses mesos, tots empenyent per tal que ens en sortim de manera definitiva. Però ens queda molta feina per fer des del nostre poble, amb el poble i per al poble, allà ens hi trobareu.

Anna Piñol Serra

ERC Matadepera