S’apropa el 8 de març, el dia que per excel·lència, tots i totes reivindiquem la dona a l’espai públic, a l’empresa privada, a l’art, a la ciència, en definitiva, al món. Perquè és cert, molts ens adonem que l’anomenat sostre de vidre, costa de trencar: les dones són menys escoltades, menys valorades i menys visibles allà on et fixis.

De fet, de ben petites, a l’escola, les nenes ja infravaloren les seves aptituds intel·lectuals respecte les dels nens, hi ha estudis que així ho corroboren. I mentre ells juguen al pati de l’escola ocupant la pista principal, fent seu l’espai per jugar, generalment a futbol, a les nenes els queden les cantonades, la biblioteca, el xerrar de les seves coses que «tu no en saps de jugar».

De grans, hauran de pagar més per la perruqueria, la roba, o qualsevol cosa que porti l’anomenada «taxa rosa». Perquè si bé elles guanyen menys diners, han de pagar més per les mateixes coses que fan servir els senyors pel sol i únic fet de ser senyores.

Però ¿n’hi ha prou en adonar-se que la dona, la noia i la nena no estan en les mateixes condicions d’igualtat que els seus homòlegs masculins? Pensem que no, el moviment es demostra caminant, cal que tots i totes ens impliquem en trencar d’una vegada per totes el sostre de vidre que tenalla les dones. I també a Matadepera es pot posar remei a aquesta situació, per exemple, al cos de policia local: segons la memòria policial de 23 persones que formen el cos, només una és dona. La política de gènere ha de ser transversal per ser i ha d’impregnar totes i cada una de les decisions del govern de Matadepera.

Un darrer pensament pels presos i especialment per les preses polítiques: elles estan pagant doblement la condemna per avançat doncs les presons estan pensades per homes i per als homes. 

#LlibertatPresesiPresosPolítics