Les dones catalanes cobrem de mitjana un 23 % menys que els homes, uns 6500 euros menys l’any, el què vol dir que d’octubre a desembre treballem gratis. Tot això si parlem del què cobrem per treballar fora de casa. Perquè a casa hi treballem com sempre: més del 60% dels homes menors de 35 anys que viuen en parella afirmen no fer cap tasca domèstica en solitari. Però mentrestant, els sous mitjans de les dones són inferiors en totes les franges d’edat, nivells educatius i grups professionals.

La cura dels fills amplia encara més aquesta diferència salarial perquè tenir fills, només penalitza les nòmines de les dones.

Constatem que el nostre repte, més que mai, és revertir el panorama actual. Ens calen referents femenins de tot tipus pel futur dels que encara són petits o joves. No pot ser que a les presidències de les principals empreses hi hagi un noranta i escaig per cent d’homes, deixant el talent femení de banda, com si a la Lluna no s’hi hagués arribat també gràcies als càlculs de les dones matemàtiques (com bé ens mostra la pel.lícula “Hidden Figures”). Ens calen referents femenins als grans auditoris o als teatres: els espais amb menor prestigi, menor pressupost o més vinculats a la cultura quotidiana tenen una bona presència femenina a Barcelona, però no així els més prestigiosos o els millors finançats. Tot això i tants aspectes més calen ser revertits. No volem prendre res a ningú, només volem les mateixes oportunitats que els homes, ser pagades, ser escoltades, ser reconegudes, ser tingudes en compte com ells.

Un clar exemple de referent femení imperdible és el d’Aurora Bertrana, que va ser escriptora, música, viatgera, periodista, política entre d’altres definicions d’aquesta gran dona. Per aquest motiu la setmana del 8 de març us convidem a visitar l’exposició que recorre la seva trajectòria obstinada, diversa i lliure en el món cultural català del segle XX. Al Casal de Cultura, a partir del 3 al 12 de març. Imperdible.