Aigua de luxe

Autor foto: Kaboompics.com
Autor foto: Kaboompics.com

Al darrer ple extraordinari del 19 d’abril, el nostre grup municipal va votar en contra de la pujada de l’1,17 % de les tarifes del subministrament d’aigua als domicilis.

 

Hi ha dues raons fonamentals:

 

  1. No estem precisament en temps d’eufòries econòmiques, més aviat tot el contrari, som en temps de crisi i de restriccions per a la ciutadania. L’equip de govern no accepta la nostra proposta de fer una moratòria de dos anys de la pujada del preu de l’aigua.

  2. Per la manca de reconeixement de l’equip de govern en admetre que cal actuar en l’estalvi d’aigua, sobre tot a les instal·lacions municipals, de les que l’Ajuntament és directament responsable en la seva bona gestió.

 

A Matadepera tenim uns dels preus de subministrament d’aigua més alts dels municipis catalans. Les noves tarifes es divideixen en tres grups segons sigui el consum, el primer bloc a 0,9286 €/m3., el segon a 1,2180€/m3. i el tercer

a 2,5455 €/m3. Segons detalla l’ACA (Agencia Catalana de l’Aigua) som el 29è municipi amb el preu més alt d’un total de 941 municipis computats. La tarifa promig de Matadepera és de 1,903 €/m3 i el promig de tots els municipis és de 0,578 €/m3. El preu és el triple: 3,29 vegades més cara.

 

Aquesta situació no és nova. Matadepera sempre ha mantingut aquesta diferència tan important amb la resta de municipis i és la conseqüència del model de poble residencial. Ara que hem celebrat el 90 anys de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià, recordem el conflicte de l’aigua entre republicans i propietaris a Matadepera. Ja llavors, la gestió pública de l’aigua era percebuda per pràcticament tots els partits d’esquerres com una reforma necessària que s’havia d’afrontar per les noves institucions republicanes. Avui, és un fet que altres municipis han resolt aquest conflicte. Ens queden 15 anys de contracte amb Aigües de Matadepera i aquí no sembla que es vulgui abaratir l’aigua, ni fer-se pública la seva gestió. Entre tant, l’aigua es perd per l’aigüera de les instal·lacions municipals, molt lluny de ser exemplars en el seu estalvi i es paga i pagarà ben cara, com un objecte de luxe.