Més Matadepera, Bel Gestí

Entrevista a en Martí Boada

Entrevista a en  Martí Boada
Entrevista a en Martí Boada

Si et dic Sant Llorenç del Munt i l’Obac que et ve al cap?

És un paisatge singular, té una geologia molt singular, penya-segats, codines, és un relleu jove, no gaire sotmès a l’erosió del temps. La flora té coses molt interessants, hi ha uns quants endemismes. A mi personalment em va interessar molt l’orella d’ós, que viu a zones altes i verticals, i té moltes propietats, les trementinaires en cantaven els beneficis: “Orella d’ós per la febre i per la tos!”

També hi ha la cargola, que és com un gerani que es troba per la zona del Montcau. En el cas de la fauna del parc trobo molt interessant el cas de la àliga cuabarrada o perdiguera, que al llarg dels anys 70 va estar a punt de desaparèixer en molts punts del territori català i que gràcies a la feina de recuperació de Joan Real, Vicenç Ros i Jordi Miralles, ha pogut recuperar-se la població d’aquestes espècies d’àligues al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Que prioritzaries en la lluita contra el canvi climàtic en un poble com Matadepera?

Sobretot que la gent es consciencïi, que és important fer un consum de productes de proximitat, també la reducció d’emissions amb els vehicles, anar més a peu i amb transport públic. Pensar globalment i actuar localment. Hem d’anar de pressa perquè va pujant i pujant i si no som capaços de reduir les emissions cap al 2030, la cosa cada cop serà més crítica i es posarà molt negre. Des de la Revolució Industrial hem doblat la quantitat del diòxid de carboni a l’aire, i el problema és que és un problema que no es veu ni s’olora, però que està suspès en l’aire. Hi ha moltes persones que ja moren avui en dia a Catalunya i a molts llocs del món a causa de la contaminació atmosfèrica i això és molt greu.

Quina estratègia seria més efectiva per preservar el Parc Natural del canvi climàtic?

Reitero en la necessitat que la gent es consciencïi, i que es fixi en l’elevat risc d’incendis, ja que si algun dia crema no ho pararà ningú, ja que el parc té una alta combustibilitat. S’han de tenir les vores dels camins i les vores de les cases amb franges de seguretat, l’acció del ramat també és molt important, per rebaixar la càrrega de combustible del sotabosc, com l’estepa, el bruc etc. A l’estiu s’assequen i són perilloses pels incendis. S’ha de gestionar sense alarmes, però amb mesures eficients i hem d’estar molt atents.

Quin pes hauria de tenir l’educació en el medi ambient per preservar-lo?

S’ha de posar al centre, és molt important que des del parc es creïn més formes de participació amb les entitats i la gent dels pobles del parc, que coneguin l’entorn natural amb més profunditat, perquè és un pas essencial per estimar-se’l. Si tens un Picasso a les golfes i no saps que és i el que significa, l’utilitzaràs per embolicar l’esmorzar.

És important conèixer profundament l’entorn, els paisatges on es desenvolupa la nostre vida, per estimar-lo i aprendre a cuidar-lo.

Limitaria l’accés al Parc Natural al llarg de tot l’any a la vista de l’erosió?

S’hauria de conèixer els itineraris i la capacitat de càrrega per a poder fer l’ús correcte. Però no prohibir per prohibir, ja que s’ha vist que és molt saludable passejar per la natura. Hem de saber quins són els límits.